Netflix, compres online, videotrucades i teletreball. Els nous hàbits post COVID-19
La crisi sanitària, econòmica i social provocada per la COVID-19 i el conseqüent confinament a les nostres llars han canviat de forma significativa els hàbits de vida i consum. Però… quins dels nous hàbits són conjunturals i quins han vingut per quedar-se?
El confinament ha consolidat alguns comportaments digitals que ja es venien advertint darrerament, n’ha accelerat d’altres i n’ha afegit de nous sota el dubte de saber si es convertiran o no en estructurals. Analitzem quins són aquests principals canvis i com afecten al nostre dia a dia.
- Comerç electrònic
Tot i que els primers dies de confinament el consum va patir una forta davallada deguda a la incertesa i la por dels consumidors, a mesura que han anat avançant les setmanes, els consumidors han anat adaptant els seus hàbits de compra a l’ecommerce. Sectors com l’alimentació (+17%), els esports (+191%), la jardineria (+130%), el mobiliari (+135%) o els productes farmacèutics (+26%) han sofert un creixement espectacular, mentre que la moda (-69%) i les compres de productes per a mascotes (-22%) han patit una important caiguda en les seves vendes.
Segons una investigació de l’expert en negocis digitals Guillem Sanz, l’increment de compres online es pot quantificar al voltant del 55% en termes generals. Aquells que ja estaven acostumats a comprar online, a banda de comprar més degut a la situació de confinament, han descobert noves necessitats i possibilitats, i aquells a qui encara avui els generava desconfiança comprar per internet s’han convertit en nous compradors d’aquest canal.
De la mà d’aquest augment de compres online trobem el creixement de repartiments a domicili. El principal gegant del comerç electrònic, Amazon, s’ha vist obligat a contractar 1.500 nous empleats per a donar resposta a la creixent demanda de comandes online.
Tot i que, quan s’acabi el confinament, les xifres aniran poc a poc tornant a la normalitat, tot fa pensar que més enllà de l’impacte per categoria, l’ecommerce serà el gran beneficiat d’aquesta pandèmia.
- Teletreball
Encara és aviat per saber si el teletreball al que s’han vist obligats molts treballadors per la pandèmia, ha vingut per quedar-se, però hi ha algunes dades que ens fan pensar que ens trobem davant d’una tendència consolidada.
Cada vegada és més habitual que les grans corporacions optin per un format híbrid, permetent als seus empleats acabar les jornades des de casa, mentre que d’altres empreses proposen als treballadors que un dia a la setmana segueixin amb la rutina laboral sense haver de desplaçar-se als centres de treball. A banda de l’estalvi de costos que suposa, contribueix a reduir la contaminació i permet una major optimització del temps i una millor conciliació amb la vida familiar.
Les noves generacions estan sobradament preparades i acostumades a fer reunions per videotrucada, treballs en línia amb diverses plataformes, a comunicar-se per xats d’empresa i, en general, a moure’s amb absoluta familiaritat pels canals digitals.
El confinament ha demostrat que és possible treballar des de casa, tot i l’exigència de responsabilitat, disciplina i organització que suposa per part del treballador, i les empreses poden anar adoptant progressivament mesures per buscar models laborals més flexibles i econòmics, i promoure que els seus empleats puguin treballar tant des de l’oficina com des de casa.
- Consum cultural
L’establiment de l’estat d’alarma per part del govern central ha provocat que els ciutadans passin molt més temps a casa. Això ha fet que es busquin noves formes d’entreteniment i consum cultural. Aquests dies podem veure amb total naturalitat com els músics ofereixen concerts en directe a instagram, els lectors recuperen la seva afició gràcies a la descàrrega d’ebooks o com augmenta el consum de sèries i pel·lícules gràcies a la quantitat de descàrregues de les aplicacions de vídeo en streaming.
En aquest sentit, plataformes com Netflix, Amazon prime vídeo, Movistar +, Disney o HBO han sofert un creixement inèdit de descàrregues de les seves aplicacions i de conseqüents subscripcions als seus canals de pagament.
Si bé es cert que la recessió econòmica que vindrà pot fer que les subscripcions tornin a disminuir per no ser un “article” de primera necessitat, molts dels nous usuaris continuaran mantenint les aplicacions a les seves SmartTV i assumiran el pagament de la quota mensual com una altra despesa recorrent.
- Oci i socialització online
El confinament també ha tingut una gran repercussió pel que fa als videojocs i a les formes de relacionar-nos amb els nostres familiars i amics.
La plataforma Steam està batent els seus propis rècords d’usuaris , arribant el passat 4 d’abril a la xifra de 24,5 milions d’usuaris connectats simultàniament, 6 milions més que el pic més alt que s’havia registrat a finals de gener d’enguany. Altres factors tecnològics com l’aparició de la realitat augmentada, l’imminent arribada del 5G i una major oferta de mercat auguren un creixement estable en aquest sector.
Per altra banda, la irrupció d’aplicacions com Zoom, Google Duo o Houseparty ens han ensenyat una nova forma de comunicar-nos amb els nostres familiars i amics, a partir de videotrucades grupals que ens permeten cobrir les nostres necessitats de socialització. Substituirem els bars per videotrucades? No. Però si que és cert que s’ha instaurat un hàbit a tenir en compte.
Cal no passar per alt altres àmbits on es pot manifestar aquest canvi d’hàbits: la formació online, la telemedicina o l’activitat física online, per posar alguns exemples. Caldrà veure, doncs, quina és la capacitat de permanència en el temps de cadascun d’aquests nous hàbits, i en quina mesura modifiquen pensaments, actituds i aspectes quotidians del nostre dia a dia com la comunicació, la salut, el treball o la gestió del temps lliure.
